Acudits en català!

-Que estic tot preocupat. M’he comprat un puzzle i no m’en surto de cap manera.
-Però amor meu, no et preocupis, a vegades cal mirar si la caixa té
algun dibuix que ens dongui pistes.
-Si ja ho he fet, però a la caixa només hi surt dibuixat un gall i no
tinc nassos d’encaixar res.
-Va que et dono un cop de mà.
Li dona la caixa. Se la mira atentament i li respon.
-Ara el que farem serà tornar a posar tots els corn-flakes a la caixa
i no direm res a ningú… D’acord?

Compartir

Un senyor que s’en va a la botiga
-Escolta’m que a veure si em pots vendre una bossa d’aigua calenta
d’aquesta que es posa al llit per dormir i no tenir fred als peus.
-Osti si que em sap greu, acabo de vendre l’última!
-I ara que faré? La dona sempre es queixa que té fred als peus…
-Mira et puc deixar el meu gat.
-I que vols que en faci del teu gat?
-Com que és molt grassonet i rodanxó, el pots posar sobre els peus de
la dona i els mantindrà calents
-D’acord, bona idea.
I marxa. L’endemà torna a la botiga emprenyadissim amb tota la cara
plena d’esgarrinxades.
-Què t’ha passat!
-El teu gat dels nassos, que m’ha fet passar una nit!!!
-Però com pot ser, si sempre es porta molt bé.
-Doncs noi, jo no sé que li fas tu, però quan li vaig posar l’embut a
la boca encara s’estava quiet, ara que quan li vaig tirar l’aigua
bullent…

Compartir

Una parella que parla
-No creus que ara que guanyem més podriem anar a viure a un pis una
mica més car?
En aquest moment de la conversa sona el telèfon. L’altre l’agafa i
escolta i li contesta:
-Doncs s’acaba de fer realitat el teu somni. Era el llogater que ens
apuja el lloguer.

Compartir

¿Què es un terapeuta? Mil gigapeutas…

Compartir

Una amiga li comenta a una altra:

- Saps que en Miquel i la Montserrat s’han separat?

- A si? Però si s’estimaven molt. I de qui és la culpa?

- D’en Miquel que un dia va decidir tornar a casa més d’hora de l’habitual i sense avisar.

Compartir

Un bonic dia, un fill li pregunta al seu pare informàtic de professió:
- Papa, com he nascut jo?
- Molt bé fill, algun dia havia de parlar d’això: Un dia, ta mare i jo ens vam connectar al Facebook. Jo li vaig enviar a ta mare un e-mail per veure’ns en un Cybercafe. Vam descorbir que teníem moltes coses en comú i ens enteníem molt bé, llavors vam decidir compartir els nostres arxius. Ens vam ficar dissimuladament al W.C i jo vaig posar el meu Pendrive al port USB de la mare. Quan van començar a descarregar-se els arxius ens vam adonar que no teniem Firewall. Era ja molt tard per cancel·lar la descàrrega i impossible d’esborrar els arxius. Així és que als nou mesos… va aparèixer el VIRUS.

Compartir

Això és un home d’avançada edat que va al metge i li diu:
-Bon dia doctor. Jo vull poder fer l’amor cada dia, sense prendre pastilles, sense operacions, sense dietes i sense pròtesis.
-Però quina edat té vostè?
-Setanta anys.
-Doncs em temo que no serà possible.
-És que jo tinc un amic de setanta-quatre anys que diu que fa l’amor cada dia i sense pastilles ni res…
-Cony, això és fàcil. Digui-ho vostè també!

Compartir

Diu que un autobús ple de gent s’atura a una parada on hi ha una noia amb una faldilla molt estreta. Quan la noia és a punt de pujar s’adona que no pot aixecar prou la cama per arribar-hi, així que decideix apujar-se una mica la faldilla. Malgrat tot li costa arribar a l’esgraó, així que, dissimuladament, s’apuja una mica més la faldilla fins al punt que se li veu la lligacama. Però encara no n’hi ha prou i perquè no se li escapi l’autobús, decideix aixecar-se una mica més la faldilla.
Una dona que és asseguda davant la porta i presencia l’escena li comenta al seu marit:
-No et sembla desagradable la cara que estan posant tots els homes de l’autobús davant d’aquesta escena lasciva i provocadora?
-Quin autobús?

Compartir

Un guàrdia civil atura un cotxe
-Ja sap que anava a més de 120 km per hora!!! N’hi caurà una de grossa
per això. A veure, nom?
-Joan-Josep-Llúís Torredembarradedalt Tirabuixódelserrat i Cantallopsalaserra
-Ah… bé, per aquest cop pot continuar, però vigili a córrer tant, eh!

Compartir

Per què als advocats se’ls enterra sis metres sota terra quan a les altres persones se’ls enterra a només dos?
Perquè en el fons són bons…

Compartir