Això és un home que va pel carrer, i es troba una llàntia màgica. Evidentment, la frega, i li surt un geni, però una mica empipat:
-Ostres! Ja és la trecera vegada que em fan sortir, avui! Ni 3 desitjos ni osties! Només podràs demanar un desig. Pensa-te’l bé, eh!
L’home es tirà mitja hora pensant, i això que el geni li diu:
-Mira, com que et veig indecís, vés-te’n, pensa’t-ho bé, torna d’aquí dos dies, i em dius el desig.
-D’acord.
Al cap de dos dies, torna l’home, frega la làmpara, i surt el geni.
-Ah! Ets tu! Ja t’has pensat el teu desig?
-Sí. Jo sempre he volgut anar a Nova York, però tinc pànic a les alçades. Per això m’agradaria que em construissis un pont que vagi des d’aquí Girona, fins als Estats Units. Així, hi podria anar en cotxe.
El geni, pensa una estona i li respon:
-Home! És que per fer un pont es necessita’n fer també benzineres, hotels, restaurants. El viatge és molt llarg, i si no hi poso tot això, ho tens malament… Mira: ara, vés-te’n, pensa’t bé el desig, i torna d’aquí dos dies.
Un altre cop, l’home torna dos dies després, i li diu al geni:
-Jo he tingut cinc dones, i cada vegada m’he divorciat perquè em deien que no les entenia. El meu desig, doncs, és que pugui enendre a les dones. Què hi dius?
El geni es queda pensant, i li respon:
- El pont, el vols de dos carrils o de tres?
Acudit enviat per Marcel Basté



















Vota!



