665

Dos enginyers que van en un avió, asseguts un a la finestra i l’altre al seient del mig veuen com un arquitecte seu al tercer seient, el del passadís. S’acomoda, es treu les sabates i comença el viatge. Al cap de poca estona de vol, un dels enginyers diu:
-Vaig a buscar una coca-cola.
I l’arquitecte, molt correcte, respon:
-No pateixi, ja li vaig a buscar jo.
Quan s’aixeca, l’enginyer aprofita i li fot un gargall dins una de les sabates.
-Arquitecte tenies que ser!
Torna l’arquitecte amb la coca-cola i l’altre diu:
-Òndia, jo també em prendré una coca-cola
-Doncs no pateixis que ja hi vaig jo a buscar-la.
I al marxar es repeteix l’acció d’abans amb l’altre enginyer. L’arquitecte torna i li dóna, amablement, la coca-cola al seu veí. Seu i reposa una estona fins que anuncien que el viatge s’acaba. Aleshores l’arquitecte es posa les sabates i descobreix la massa enganxosa adherida al seu peu i descobreix el que ha passat. Aleshores es posa seriós i diu:
-Fins quan ha de durar això? Aquesta gelosia entre enginyers i arquitectes? Aquest odi? Aquesta enemistat? Fins quan hem d’aguantar-nos escopint a les sabates i pixant-nos a les coca-coles?

Acudit enviat per Carxofa