Era Jesús amb tots els seus deixebles i adreçant-se a ells els diu: Tothom que vingui amb mi que dugui una pedra.
I Judes es diu mentalment: “Jo no duré cap pedra. No sóc pas boig”.
I després Jesús els diu que pugin al turó que hi havia… I Judes es diu: “Quina sort que jo no duc pedres”. I allà a dalt Jesús els demana a cadascun d’els la pedra que duien per conventir-la en menjar. I només Judes no va menjar per estúpid.
A l’endemà Jesús no digué res d’agafar una pedra, i Judes digué “Avui duré la meva pedra, jo no vull pas morir-me de gana”. I va dur la pedra fins dalt del turó amb molt d’esforç. Dalt del turó Judes li diu al Senyor: – Bé, senyor, aquí tens la pedra, me la pots convertir en menjar?
I el senyor li diu: Per descomptat, Judes.
I després un deixeble li diu al Senyor:
- I nosaltres què, Jesús?
- Deixeu-lo a ell tot sol, nosaltres demanaren una pizza…
Acudit enviat per Kevin “Kasa” d’Olot, que desitja bones festes del Tura a tots els Olotins
























