1340

- Demà els vull a tots aquí a les 6:00 sense pretextos!- Els va dir el general del 4t regiment de cavalleria als seus soldats.

Al dia següent, a l’hora assenyalada, no havia arribat ningú! El general estava furiós, quan veu que ve un dels seus soldats a peu.

- Què li passa?, Els vaig dir que a les 6:00!

- Sí, el meu general, però venia en el meu cavall i fica la pota en un pou i s’ha trencat la cama, i no m’ha quedat més remei que matar-lo i deixar-lo en el camí i venir a peu.
- Ah, Carai! Doncs passi.
Un altre soldat que venia enrere va sentir el pretext del cavall i quan arriba amb el general:
- Fixeu-vos el meu general que jo venia en el meu cavall, però l’ha mossegat un escurçó i se m?ha mort en el camí i jo he hagut de venir a peu.
Un altre soldat:
- Fixeu-vos el meu general que venia en la meva euga i s’ha posat a donar a llum i la he deixat al camí i he hagut de venir caminant.
I tots els soldats que arribaven donaven el pretext del cavall, i el general cada cop s?anava enfadant més.
- A veure vostè!, Per què ha arribat tard?
- Fixeu-vos el meu general, que venia en el meu cavall, i que li dóna la encefalitis equina, i se’m mor en el camí i he hagut de venir a peu.
- N’estic fart dels cavalls!!!!!!!! El pròxim que em surti amb pretextos del seu cavall el faig afusellar!!!!
En això arriba el soldat Pepet.
- Soldat Pepet, per què arriba tard? No em surti amb el pretext del cavall!
- No, el meu general, jo venia a tota llet en la meva camioneta, però el camí estava ple de cavalls morts, i no he pogut passar, així que he deixat la camioneta i he vingut a peu!”