1631

Estan parlant dos pagesos i un li diu a l’altre:
- Tinc un cavall que és una meravella, una cosa mai vista. Vaig a les curses i les guanya totes. M’estic forrant. I després quan tornem a casa li enganxo l’arada i no para de llaurar els camps. Ah! i a l’hora de menjar res de res, li dono un grapat d’herba i ja en té prou.
L’altra pagès no se’n sap avenir. ‘Això és un tresor!’ pensa. I li prega
- Escolta, me l’hauries de vendre aquest cavall.
- No fotis, tu, que de cavalls com aquest no se’n troben.
- Va, posa el preu que vulguis i t’ho pagaré.
Arriben a un acord, i fan la compra-venda.
Al cap d’uns dies es tornen a trobar i el pagès que havia comprat el cavall li diu:
- Escolta tu, que aquell cavall és un desastre. Vaig anar a la cursa i va quedar l’últim. Després li vaig posar l’arada i res, que no es movia, va dir que llaurés jo. I de menjar, és una màquina, no para de menjar, una ruïna total.
I l’antic propietari li contesta.
- Així no el vendràs pas.