2071

Un home va de nit amb el seu cotxe per una carretera fosca i sinuosa, està plovent i a penes té visibilitat. En una corba el cotxe se li en va i surt de la carretera, no es fa res, però punxa una roda. L’home dins del desastre content atès no s’ha fet res, busca i rebusca pel maleter però no troba el gat, i sense gat, no pot canviar la roda punxada per la de recanvi. Preocupa’t car ja es veu passant la nit dins el cotxe, mentre encén una cigarreta s’adona que a uns cinc-cent-metres parpelleja la llum d’una casa de pagès. Sospira i es diu: menys mal, m’acostaré a la casa que segur que visquent a pagès deuen tenir cotxe i per tant gat, per les molèsties atès és ja tard, li donaré 50 euros, que prou se’ls guanyarà i el favor que em farà.
A mida que es va acostant a la casa l’home va rumiant. Home! potser cinquanta euros és massa, al cap i a la fi l’ùnic que ha de fer és deixar-me un gat que la roda ja me la canviaré jo i li tornaré el gat, vint-i-cinc euros ja està prou bé.
Continúa avançant l’home i encaboriant-se a l’hora. Vint-i-cinc euros per deixar-me una estoneta un gat és massa, 10 i ja està bé, que s’ha cregut aquesta gent, tot plegat per deixar-me un gat una estoneta.
L’home s’acosta a la casa, ja és a punt d’arribar i va encés. Truca al timbre i li obre la porta una senyora:
-Bona nit! que desitja.
I l’home ja enfurisma’t li contesta:
Que què desitjo? Sap que li dic, que ja es pot fotre el gat al cul.

Acudit extret de http://blocfpr.blogspot.com/2010/04/lestatut-i-lacudit-del-gat.html