Últim article a Estol.cat
En Josep Mauri, a la Xarxa
El nostre redactor de Curiositat.cat i Món Verd, en Josep Mauri, va ser entrevistat al Via Verda de La Xarxa Ràdio. A més de parlar sobre les guies que ha anat escrivint al llarg dels anys, també va aprofitar per parlar d’Estol.cat. Trobareu l’entrevista a partir del minut 29.40. Enhorabona!
The post En Josep Mauri, a la Xarxa appeared first on Estol.cat.
Què és Estol.cat?
Blog General Estol.cat
Últim article a Bitscatalans.com
Yahoo confirma oficialment la compra de Tumblr per USD$1.100 milions
La companyia californiana Yahoo ha confirmat oficialment al seu blog la compra de la plataforma de microblogging Tumblr per la extraordinària quantitat de USD$1.100 milions de dòlars en metàl·lic, una xifra que ja havia avançat el diari nord-americà Wall Street Jorunal (WSJ) en la seva edició dominical hores abans. Ambdues companyies tecnològiques involucrades, Yahoo i Tumblr, han publicat els detalls de la compra de la plataforma a través dels seus corresponents apartats de premsa dels seus portals web, on han detallat la milionària quantitat econòmica de la compra i els compromisos que emprendran a partir d’ara. Per la part de Yahoo, Marissa Mayer, actual CEO de la companyia, ha assegurat que la plataforma de microblogging no es veurà afectada en cap moment per l’adquisició, ja que confirma que Tumblr treballarà de forma independent a Yahoo i continuarà amb la mateixa seu a Nova York i el mateix equip de treball. Per Tumblr, aquesta adquisició significa un important avenç en el futur desenvolupament i creixement de la plataforma, i veu aquesta recent acció com una oportunitat única de creixement i complementarietat. “En virtut de l’acord i la nostra promesa de no ficar la pota, Tumblr serà operada de forma independent com un negoci separat. David Karp seguirà sent CEO”, remarca Yahoo en el seu comunicat de premsa, afirmant la continuïtat de David Karp com a màxim representant de la plataforma Tumblr. D’aquesta manera, la plataforma de microblogging Tumblr passa a formar part de la companyia californiana Yahoo, qui s’ha interessat recentment per la compra de diversos projectes tecnològics interessants. Per fer encara més efectiva aquesta adquisició als usuaris, Yahoo i Marissa Mayer (actual CEO de la companyia) han obert un compte oficial a Tumblr amb l’objectiu de publicar el seu dia a dia des de la perspectiva del microblogging. Imatge | Scott Beale (Flickr)
Visita el blog
Estol.cat/Tecnologia
Últim vídeo a Videoclips.cat
La porta dels somnis – A la ingenuïtat
Videoclips.cat és un espai on podràs trobar tots els videoclips en català. Els pots votar per crear el nostre Ranking de Videoclips
Mira el blog
Estol.cat/Cultura
Últim article a Monverd.org
Descoberta l’aigua més antiga de la Terra
Fa uns dies, a la revista Nature es va fer public el descobriment de l’aigua més antiga del planeta. Un equip d’investigadors de Gran Bretanya i Canadà va realitzar la troballa a dos quilòmetres de fondària en una mina d’or en Timmins (Canadà). L’aigua ha romàs inalterada i sense cap contacte amb l’exterior durant almenys 1.500 milions d’anys, i encara que està per comprovar, podrien fins i tot contenir alguna forma de vida microscòpica, ja que l’aigua conté metà i hidrogen, elements necessaris per a la vida. L’aigua és molt salada, i a part del metà i hidrogen, també s’han trobat gasos nobles com l’heli, neó, argó i xenó. L’hidrogen i el metà es deuen a la interacció de l’aigua amb les roques del voltant. Les roques que envolten l’aigua han estat datades en 2.700 milions d’anys, encara que l’aigua no es tan antiga i té uns 1.500 milions d’anys. Les roques que la mantenen atrapada són molt semblants a les de Mart. S’obre així la possibilitat que hi hagi ambients similars també sota la superfície d’aquest planeta. Abans d’aquesta troballa, l’única aigua amb una edat semblant va trobar-se en petites bombolles a l’interior de roques, i aquest aigua no podia sustentar vida. Però l’aigua trobada a la mina canadenca es filtra per les roques en una quantitat que s’ha estimat en dos litres per minut. Font | ABC Ciencia i Materia
The post Descoberta l’aigua més antiga de la Terra appeared first on Món Verd.
Visita el blog
Estol.cat/Actualitat
Últim article a Marrameu.com
Ens hem traslladat a Videoclips.cat!
Després de mesos de treball i, sobretot, de molta, moltíssima il·lusió, la xarxa de blocs Estol.cat inicia una nova etapa. El nostre objectiu és seguir creixent i arribar a ser una referència a la Catosfera. El nostre compromís és oferir … Continua llegint →
Visita el blog
Estol.cat/Cultura
Últim article a Sensecrispetes.cat
El petit gran pas de The Walking Dead
The Walking Dead, una de les sèries que, amb tan sols 13 episodis, ha aixecat més debat dels últims temps ha donat un positiu pas cap endavant. Només cal veure els primers cinc minuts del primer (i brillant) primer episodi on … Continua llegint →
Visita el blog
Estol.cat/Cultura
Últim article a Cinergia.net
Ens hem traslladat a Cinema i Televisió!
Després de mesos de treball i, sobretot, de molta, moltíssima il·lusió, la xarxa de blocs Estol.cat inicia una nova etapa. El nostre objectiu és seguir creixent i arribar a ser una referència a la Catosfera. El nostre compromís és oferir … Continua llegint →
Visita el blog
Estol.cat/Cultura
Últim article a Espai de Fútbol
Luther Blissett i la història d’una rivalitat
Hi ha molts mites que envolten la temporada que va passar Luther Blisset a l’AC Milan. Una de les més sonades, i quasi impossible per inversemblant, és que els italians es pensaven que el jugador que firmaven era John Barnes, un dels millors extrems de la història del futbol anglès. (Com a curiositat) El seu nom –Luther Blisset– també ha estat utilitzat com a pseudònim d’un col·lectiu d’artistes i activistes europeus i americans difícils de classificar ideològicament però etiquetats com marxistes autònoms, altermundistes i llibertaris [+info]. Blisset va ser un jugador britànic d’origen jamaicà que va passar amb molta més pena que gloria per un dels dos equips més grans de la regió de Llombardia marcant només 5 gols en 30 partits (temp. 1983) després de fer unes grans temporades al Watford, on va passar els millors anys de la seva carrera i on després va tornar. Un d’aquells 5 gols el va convertir en un mite d’un equip italià. Però no, no va ser precisament el Milan, el que l’estava pagant. Va ser el Livorno, que en aquella època sobrevivia a la Serie D mentre que el seu rival històric, el Pisa Calcio, lluitava per mantenir-se a la Serie A, la màxima categoria. Era la última jornada de la temporada 1983-84. Milan-Pisa. Els rossoneri no es jugaven res. El Pisa, en canvi, s’ho jugava tot. Una derrota significava el seu descens als inferns del futbol italià; la serie B. Luther Blisset, qui si no, amb el 9 a l’esquena, va marcar el gol d’una de les victòries més intranscendents de la història del Milan i una de les més recordades per l’afició obrera del Livorno. La rivalitat futbolística més pura es demostra en aquestes ocasions. Alegria davant de les desgràcies dels teus rivals i en el fons, molt en el fons, la tristesa de no haver pogut ser tu mateix l’executor. Potser val més així. Avui els aficionats livornesos encara parlen de Blisset com il quinto moro, fent referència a l’escultura i símbol de la ciutat, el Monument dei Quatrro Mori, que representa a Ferran I de Toscana en una columna subjectada per quatre esclaus negres. El mite havia nascut. *Actualment el Pisa Calcio juga a la Tercera categoria del futbol italià (Lega Pro Prima Divisione) i el Livorno té l’ascens a la desitjada Serie A molt a prop quan només falten dos jornades. Font: Futbolistas de izquierdas, Quique Peinado. *Entrevista a Luther Blisset – Sky Sports *Luther Blisset, anarchist hero – BBC
The post Luther Blissett i la història d’una rivalitat appeared first on Espai de futbol.
Visita el blog
Estol.cat/Esports
Últim acudit a Acudits.net
Tancament d’acudits.net
Un recull amb més de 2500 acudits en català classificats en categories
Llegeix tots els acudits
Estol.cat/Actualitat
Últim article a Disse.cat
Ens hem traslladat a Bits Catalans!
Després de mesos de treball i, sobretot, de molta, moltíssima il·lusió, la xarxa de blocs Estol.cat inicia una nova etapa. El nostre objectiu és seguir creixent i arribar a ser una referència a la Catosfera. El nostre compromís és oferir … Continua llegint →
Visita el blog
Estol.cat/Tecnologia
Últim article a Somdigitals.cat
Ens hem traslladat a Bits Catalans!
Després de mesos de treball i, sobretot, de molta, moltíssima il·lusió, la xarxa de blocs Estol.cat inicia una nova etapa. El nostre objectiu és seguir creixent i arribar a ser una referència a la Catosfera. El nostre compromís és oferir … Continua llegint →
The post Ens hem traslladat a Bits Catalans! appeared first on Somdigitals.cat.
Visita el blog
Estol.cat/Tecnologia
Últim article a Curiositat.cat
Les aparences enganyen II
Tal com vaig comentar l’últim dia, demostrar que les llengües romàniques no són tan fàcils com se sol pensar i que les llengües provinents d’altres famílies no són tan difícils requereix una explicació exhaustiva. Aquell dia us en vaig fer una introducció, avui aprofundiré en l’alemany, al següent article em centraré en l’italià i a l’últim us presentaré les conclusions a les quals he arribat després d’anys d’estudi i d’observació de l’aprenentatge de companys i d’alumnes meus. Tot seguit, us posaré uns quants exemples de frases fetes alemanyes que s’assemblen molt a les expressions catalanes corresponents. Ein dicker Fisch sein Aquesta expressió alemanya, traduïda paraula per paraula en català, correspondria a ‘ser un peix gras’. En català, en tenim una que s’hi assembla molt, de fet, només canvia l’adjectiu: Ser un peix gros (diem gros en lloc de gras). Tot i aquest petit detall, ambdues llengües utilitzen aquesta frase feta per a referir-se a ‘una persona molt influent’. Wer nicht wagt, der nicht gewinnt Literalment seria ‘qui no s’atreveix no guanya’. Com podeu observar, utilitza pràcticament les mateixes paraules que la nostra frase feta: Qui no s’arrisca no pisca. En totes dues llengües l’expressió esmentada vol dir que ‘qui no corre cap risc mai no aconseguirà res’. Hunde, die bellen, beiβen nicht Traduït mot per mot seria ‘els gossos que lladren no mosseguen’. El refrany català és pràcticament igual que l’alemany, l’única diferència és que en català ho diem en singular: Gos que lladra no mossega. El significat real és el mateix en les dues llengües, vol dir que ‘la gent que s’enutja fàcilment i crida, en realitat, és incapaç de fer mal a una mosca’. Es ist nicht alles Gold, was glänzt Literalment significa ‘no és or tot el que lluu’. Com podeu comprovar, les paraules del refrany alemany corresponen exactament a les del català: No és or tot el que lluu. I això què vol dir? La resposta la teniu justament al títol de l’article! Lieber den Spatz in der Hand als die Taube auf dem Dach Paraula per paraula seria ‘millor un ocellet a la mà que un colom sobre la teulada’. Nosaltres, en català, diríem Val més un pardal a la mà que una perdiu en l’aire. És curiós veure que els dos idiomes primer parlen d’un ocell petit i després d’un de gran. Ambdós utilitzen la metàfora de l’ocell per a dir que ‘és millor tenir poc però segur que tenir moltes coses però insegures’ (això és, que encara no sabem si les obtindrem). Einem geschenkten Gaul sieht man nicht ins Maul Literalment significa ‘A un cavall regalat no se li mira dins la boca’. Tal com es pot veure, aquesta frase feta és gairebé idèntica a la que existeix en català: A cavall regalat no li miris el dentat. També és interessant adonar-se que tant en alemany com en català hi ha una rima: en català, regalat rima amb dentat; i en alemany, Gaul rima amb Maul (els escric en majúscula perquè en alemany els substantius van sempre en majúscula). Avui, doncs, hem començat a veure que les llengües no-romàniques no són tan diferents de la nostra com s’acostuma a dir, que també s’hi assemblen en certes coses. De totes maneres, a l’article de les conclusions ja ho acabaré d’explicar. Què us semblen aquestes frases fetes? Hi esteu d’acord?
The post Les aparences enganyen II appeared first on Curiositat.cat.
Visita el blog
Estol.cat/Actualitat
Últim article a Platsipostres.cat
Interraíl per Europa; la manera més econòmica d’estalviar diners en menjar viatjant.
Ja he tornat de vacances, i com em suposo que a la majoria de vosaltres, m’inunda una profunda depressió post-vacacional. Tot i això, he decidit que us vull explicar l’Interraíl que vaig fer per Europa aquest Juliol, i què vam … Continua llegint →
Visita el blog
Estol.cat/Cultura
Últim article a Deviatge.cat
Món Sant Benet: un retorn als nostres orígens
Tal com us vam anunciar, el passat dimarts vam tenir la sort de poder assistir a un blogtrip: la presentació de ‘Les nits d’estiu del Món St. Benet’. En el nostre cas, vam poder gaudir de ‘La Màgia del Capvespre’, que es realitzarà durant tot el mes de juliol. Al mes d’agost serà el torn de les ‘Nits Modernistes’, sopar temàtic+concert ambientats a principis del segle XX, en ple esplendor de la burgesia catalana. Posats en situació, us explicarem la nostra experiència en primera persona. Després d’aproximadament una hora de viatge en autobús des del centre de Barcelona vam arribar al Món St Benet, a Sant Fruitós de Bages. Primer de tot ens fan 5 cèntims d’història, el Monestir va estar actiu religiosament parlant, fins al 1835, quan a causa de la desamortització fou posat a subhasta. Més tard, el 1909, la família del pintor modernista Ramón Casas va adquirir el recinte i Josep Puig i Cadafalch va ser l’encarregat de la restauració. El 2000 fou comprat per Caixa Manresa i finalment després de reformar-lo amb laspecte actual fou inaugurat el 2007 amb el nom de Món St. Benet. El recinte l’integren 5 espais: la Fàbrica, el Monestir, la Fundació Alícia (impulsada per Ferran Adrià), l’Hotel Món i els Horts de Sant Benet. Després d’aquesta primera presa de contacte, ens dirigim als horts ecològics, on realitzarem la primera activitat de la jornada. Allà recollim les hortalisses que més tard ens menjarem per sopar. El que més sorpèn d’aquest hort, són les espècies que hi són cultivades, com diferents varietats de tomàquets que mai hem vist als supermercats. Amb el cistell ben ple anem a sopar a la fresca on ens espera un àpat basat en productes autòctons i de proximitat, com l’esbargínia blanca. Arribats a aquest punt ens preparem per a l’activitat final de la vetllada, el ‘Recorregut sensorial’. Es tracta d’un circuit per diferents indrets del monestir, començant pel bosc que l’envolta, on els mites, les llegendes i els remeis naturals de l’època medieval prenen protagonsime. Tot seguit entrem al monestir, d’estil romànic i construit al segle X. El claustre i els cants dels monjos ens transporten a una altra època. Acabem aquesta visita tant màgica al pati del monestir prenent una copa de cava i parlant amb els companys blocaires i dels mitjans de comunicació. Interior del Monestir Tota una experiència sensorial i un viatge en el temps a l’abast de totes les butxaques i ben a prop de casa! Com arribar-hi Preu de l’activitat ‘La Màgia del Capvespre’: 35€ (adults) / 17€ (nens fins a 12 anys) Foto: Albert Sala
The post Món Sant Benet: un retorn als nostres orígens appeared first on Deviatge.cat.
Visita el blog
Estol.cat/Cultura
En una discoteca de Madrid, Sergio Ramos li comenta al seu amic Pepe:
- Crec que aquella noia t’està mirant, li hauries d’entrar…
- Nooooooooooooooooooooo, així nooooooooooooooooooo……….
Loading ...
