1953
Per admin, dintre de GeneralEs troba un amic fregant dues monedes d’euro, l’una amb l’altre,
insistentment…
-Jordi, què fas?
-Doncs ja ho veus, gastant uns eurets…
Estol.cat Xarxa de blocs temàtics escrits en català
Acudits.net El directori d'humor i acudits més gran, i en català
Una estudiant de moda Tendències, moda, teixits, tècniques, passarel·la, marques...
Detennis.cat Bloc del món del tennis en català: jugadors, atp, marques, material de tennis, tècnica, clubs…
Bitscatalans.com Bloc sobre tecnologia, hardware, software, Web 2.0, web social, TIC...
Mónverd.org Bloc sobre medi ambient, reciclatge, natura, fauna i flora...
Disse.cat Disseny gràfic, Inspiració, tipografies, Internet 2.0, usabilitat, colors,
Cinergia.net Crítiques, novetats a la Cartellera, festivals, premis, cinema underground, males i bones produccions, festivals...
Esquellot.cat Bloc Llengua catalana, l’estat català, concerts, actes, events i opinions polítiques sobre Catalunya.
Marrameu.com Bloc de Música: grups, solistes, música en general, música catalana, concerts, concerts a Barcelona, crítiques, notícies musicals…
Videoclips.cat Molts videoclips de música catalana, aquets videoclips són votats per el usuaris.
Espaidefutbol.com En el fons tothom hi entén de futbol. En aquí parlem de futbol, en majúscules.
Humanicat.org Bloc on es parlarŕ de Drets Humans, Pacificació, Cooperació, Desenvolupament i Immigració a través dels mitjans
Lletresdebatalla.com
Informació actualitzada i de qualitat sobre el món de la literatura
Es troba un amic fregant dues monedes d’euro, l’una amb l’altre,
insistentment…
-Jordi, què fas?
-Doncs ja ho veus, gastant uns eurets…
-Nen, vés un moment a veure la veïna i demana-li que ens deixi una
mica de sucre.
El nen torna
-Pare, que diu la veĂŻna que ja n’estĂ farta de deixar-nos coses.
-Mira que és gasiva i avariciosa aquesta dona, ja em diràs que poc que
li costarĂa donar-nos una mica de sucre… BĂ©, Ă©s igual. Avui gastarem
el nostre.
Això són tres cures; un gallec, un basc i un català que estan discutint la manera de repartir les almoïnes. Comença el gallec dient:
- Nosaltres tenim un mètode que va molt bé: dibuixem un cercle al terra, tirem les monedes enlaire. Les que cauen dins del cercle,les oferim a Deu, i les altres, per a la parròquia.
A continuació exposa el seu mètode el basc:
- El nostre Ă©s millor: fem una lĂnia al terra i tirem les monedes enlaire. Les que cauen a la dreta les oferim a Deu i les que cauen a l’esquerra, per a la parròquia.
I el català també exposa el seu mètode:
- El nostre és el millor: tirem totes les monedes enlaire. Les que agafa Deu, per ell. La resta per a la parròquia.
Un emigrant de SomĂ lia arriba A Catalunya i Ă©s immediatament traslladat a Barcelona. En el seu primer dia, decideix sortir a veure els voltants de la seva nova ciutat. Caminant carrer baix per una d’aquestes del barri de la Rambla, per a la primera persona que veu i li diu… grĂ cies senyor CatalĂ per permetre’m estar en aquest paĂs on m’han donat pis i menjar gratis, segur metge i educaciĂł gratis,
grĂ cies.
La persona somriu i li respon… no soc CatalĂ ,jo sĂłc lituĂ !.
El somalà continua carrer baix i troba a un altre que caminava en adreça
oposada. Li diu, senyor CatalĂ , grĂ cies per aquest paĂs tan bell que Ă©s Catalunya!
La persona li respon no sóc Català sóc romanès.
El nou emigrant continua el seu camĂ i per a a la segĂĽent persona que veu
En el carrer. Li dĂłna la mĂ i diu, grĂ cies per aquesta Catalunya tan meravellosa La persona donant-li la mĂ li diu… molt bĂ© però jo no sĂłc CatalĂ , sĂłc marroquĂ!
El somalà continua el seu camà i finalment vegi a una senyora ben vestida que li ve a la trobada i li pregunta és vostè. Catalana?
La dona somriu i li diu: no, jo sĂłc equatoriana.
Estranyat i confĂşs, el somalĂ pregunta a la dona i on estan els Catalans?
L’equatoriana li mira de dalt a baix amb curiositat i li respon…
Espero que treballant !! Han de mantenir-nos.
- Ei, què passa Josep?
- Doncs mira, la meva mare, s’ha quedat sorda i cega…
- Buffa, i ara aneu a l’hospital?
- No! Anem a tallar el telèfon i l’electricitat!
Estan parlant dos pagesos i un li diu a l’altre:
- Tinc un cavall que Ă©s una meravella, una cosa mai vista. Vaig a les curses i les guanya totes. M’estic forrant. I desprĂ©s quan tornem a casa li enganxo l’arada i no para de llaurar els camps. Ah! i a l’hora de menjar res de res, li dono un grapat d’herba i ja en tĂ© prou.
L’altra pagès no se’n sap avenir. ‘Això Ă©s un tresor!’ pensa. I li prega
- Escolta, me l’hauries de vendre aquest cavall.
- No fotis, tu, que de cavalls com aquest no se’n troben.
- Va, posa el preu que vulguis i t’ho pagarĂ©.
Arriben a un acord, i fan la compra-venda.
Al cap d’uns dies es tornen a trobar i el pagès que havia comprat el cavall li diu:
- Escolta tu, que aquell cavall Ă©s un desastre. Vaig anar a la cursa i va quedar l’Ăşltim. DesprĂ©s li vaig posar l’arada i res, que no es movia, va dir que llaurĂ©s jo. I de menjar, Ă©s una mĂ quina, no para de menjar, una ruĂŻna total.
I l’antic propietari li contesta.
- AixĂ no el vendrĂ s pas.
Un home de Sarrià -Sant Gervasi va d’excursió pel Pallars i es troba un pastor estirat a la gespa amb tot de vaques pel voltant. L’home pensa: “vaig a prendre-li el pèl a aquest pagesot de merda, que per no tenir segur que no té ni rellotge”:
- Perdoni, que té hora, si us plau?
El pastor sosté les mamelles d’una de les vaques, se les mira bé i diu:
- Dos quarts d’onze.
L’home li dóna les grà cies, se’n va, es mira el rellotge i pensa: “Cony, l’ha encertat. Demà torno i l’hi torno a preguntar”.
Dit i fet. L’urbanita hi torna l’endemà :
- Hola bon home, que em pot dir l’hora?
Un altre cop, el pastor agafa les mamelles, se les mira, i diu:
- Falten dos minuts per un quart i mig de dues.
El paio ho comprova i flipa. L’endemà hi torna i bà sicament torna a passar el mateix.
- Perdoni, però tinc curiositat, com pot saber l’hora només agafant la mamella d’una vaca?
- És que em tapa la visió del campanar del poble, sap?
Quina diferència hi ha entre un basc i un català que es queden calbs?
Que el basc es compra una txapel.la i el catalĂ es ven la pinta.