Acudits en catalĂ !

Es troba un amic fregant dues monedes d’euro, l’una amb l’altre,
insistentment…
-Jordi, què fas?
-Doncs ja ho veus, gastant uns eurets…

Compartir

-Nen, vés un moment a veure la veïna i demana-li que ens deixi una
mica de sucre.
El nen torna
-Pare, que diu la veĂŻna que ja n’estĂ  farta de deixar-nos coses.
-Mira que Ă©s gasiva i avariciosa aquesta dona, ja em dirĂ s que poc que
li costarĂ­a donar-nos una mica de sucre… BĂ©, Ă©s igual. Avui gastarem
el nostre.

Compartir

Extret de http://aleixsalo.wordpress.com/

Compartir

Això són tres cures; un gallec, un basc i un català que estan discutint la manera de repartir les almoïnes. Comença el gallec dient:
- Nosaltres tenim un mètode que va molt bé: dibuixem un cercle al terra, tirem les monedes enlaire. Les que cauen dins del cercle,les oferim a Deu, i les altres, per a la parròquia.

A continuació exposa el seu mètode el basc:
- El nostre Ă©s millor: fem una lĂ­nia al terra i tirem les monedes enlaire. Les que cauen a la dreta les oferim a Deu i les que cauen a l’esquerra, per a la parròquia.

I el català també exposa el seu mètode:
- El nostre és el millor: tirem totes les monedes enlaire. Les que agafa Deu, per ell. La resta per a la parròquia.

Compartir

Un emigrant de SomĂ lia arriba A Catalunya i Ă©s immediatament traslladat a Barcelona. En el seu primer dia, decideix sortir a veure els voltants de la seva nova ciutat. Caminant carrer baix per una d’aquestes del barri de la Rambla, per a la primera persona que veu i li diu… grĂ cies senyor CatalĂ  per permetre’m estar en aquest paĂ­s on m’han donat pis i menjar gratis, segur metge i educaciĂł gratis,
grĂ cies.
La persona somriu i li respon… no soc CatalĂ ,jo sĂłc lituĂ !.
El somalí continua carrer baix i troba a un altre que caminava en adreça
oposada. Li diu, senyor CatalĂ , grĂ cies per aquest paĂ­s tan bell que Ă©s Catalunya!
La persona li respon no sóc Català sóc romanès.
El nou emigrant continua el seu camĂ­ i per a a la segĂĽent persona que veu
En el carrer. Li dĂłna la mĂ  i diu, grĂ cies per aquesta Catalunya tan meravellosa La persona donant-li la mĂ  li diu… molt bĂ© però jo no sĂłc CatalĂ , sĂłc marroquĂ­!
El somalí continua el seu camí i finalment vegi a una senyora ben vestida que li ve a la trobada i li pregunta és vostè. Catalana?
La dona somriu i li diu: no, jo sĂłc equatoriana.
Estranyat i confĂşs, el somalĂ­ pregunta a la dona i on estan els Catalans?
L’equatoriana li mira de dalt a baix amb curiositat i li respon…
Espero que treballant !! Han de mantenir-nos.

Compartir

- Ei, què passa Josep?
- Doncs mira, la meva mare, s’ha quedat sorda i cega…
- Buffa, i ara aneu a l’hospital?
- No! Anem a tallar el telèfon i l’electricitat!

Compartir

Estan parlant dos pagesos i un li diu a l’altre:
- Tinc un cavall que Ă©s una meravella, una cosa mai vista. Vaig a les curses i les guanya totes. M’estic forrant. I desprĂ©s quan tornem a casa li enganxo l’arada i no para de llaurar els camps. Ah! i a l’hora de menjar res de res, li dono un grapat d’herba i ja en tĂ© prou.
L’altra pagès no se’n sap avenir. ‘Això Ă©s un tresor!’ pensa. I li prega
- Escolta, me l’hauries de vendre aquest cavall.
- No fotis, tu, que de cavalls com aquest no se’n troben.
- Va, posa el preu que vulguis i t’ho pagarĂ©.
Arriben a un acord, i fan la compra-venda.
Al cap d’uns dies es tornen a trobar i el pagès que havia comprat el cavall li diu:
- Escolta tu, que aquell cavall Ă©s un desastre. Vaig anar a la cursa i va quedar l’Ăşltim. DesprĂ©s li vaig posar l’arada i res, que no es movia, va dir que llaurĂ©s jo. I de menjar, Ă©s una mĂ quina, no para de menjar, una ruĂŻna total.
I l’antic propietari li contesta.
- AixĂ­ no el vendrĂ s pas.

Compartir

Un home de Sarrià-Sant Gervasi va d’excursió pel Pallars i es troba un pastor estirat a la gespa amb tot de vaques pel voltant. L’home pensa: “vaig a prendre-li el pèl a aquest pagesot de merda, que per no tenir segur que no té ni rellotge”:
- Perdoni, que té hora, si us plau?
El pastor sosté les mamelles d’una de les vaques, se les mira bé i diu:
- Dos quarts d’onze.
L’home li dóna les gràcies, se’n va, es mira el rellotge i pensa: “Cony, l’ha encertat. Demà torno i l’hi torno a preguntar”.
Dit i fet. L’urbanita hi torna l’endemà:
- Hola bon home, que em pot dir l’hora?
Un altre cop, el pastor agafa les mamelles, se les mira, i diu:
- Falten dos minuts per un quart i mig de dues.
El paio ho comprova i flipa. L’endemà hi torna i bàsicament torna a passar el mateix.
- Perdoni, però tinc curiositat, com pot saber l’hora només agafant la mamella d’una vaca?
- És que em tapa la visió del campanar del poble, sap?

Compartir

Quina diferència hi ha entre un basc i un català que es queden calbs?
Que el basc es compra una txapel.la i el catalĂ  es ven la pinta.

Compartir

Sabeu per què els catalans som tan catòlics?
Doncs perquè ens emportem totes les hòsties.

Compartir