(Puntuació: 17, 2 vots)
Loading ...
Un català arriba a un Taxi i pregunta:
- Quan val que em porti a l’aeroport?
- Doncs 30 euros.
- I les maletes – contesta el català.
- Doncs les maletes són gratuïtes senyors.
- D’acord, porti’m les maletes que jo vaig caminant…
Apunts amb el tag ‘Catalans’
25 de agost del 2010 · General
2081
5 de octubre del 2009 · General
1953
Es troba un amic fregant dues monedes d’euro, l’una amb l’altre,
insistentment…
-Jordi, què fas?
-Doncs ja ho veus, gastant uns eurets…
1 de octubre del 2009 · General
1951
-Nen, vés un moment a veure la veïna i demana-li que ens deixi una
mica de sucre.
El nen torna
-Pare, que diu la veïna que ja n’està farta de deixar-nos coses.
-Mira que és gasiva i avariciosa aquesta dona, ja em diràs que poc que
li costaría donar-nos una mica de sucre… Bé, és igual. Avui gastarem
el nostre.
1 de abril del 2009 · General
1751
Això són tres cures; un gallec, un basc i un català que estan discutint la manera de repartir les almoïnes. Comença el gallec dient:
- Nosaltres tenim un mètode que va molt bé: dibuixem un cercle al terra, tirem les monedes enlaire. Les que cauen dins del cercle,les oferim a Deu, i les altres, per a la parròquia.
A continuació exposa el seu mètode el basc:
- El nostre és millor: fem una línia al terra i tirem les monedes enlaire. Les que cauen a la dreta les oferim a Deu i les que cauen a l’esquerra, per a la parròquia.
I el català també exposa el seu mètode:
- El nostre és el millor: tirem totes les monedes enlaire. Les que agafa Deu, per ell. La resta per a la parròquia.
27 de març del 2009 · General
1735
Un emigrant de Somàlia arriba A Catalunya i és immediatament traslladat a Barcelona. En el seu primer dia, decideix sortir a veure els voltants de la seva nova ciutat. Caminant carrer baix per una d’aquestes del barri de la Rambla, per a la primera persona que veu i li diu… gràcies senyor Català per permetre’m estar en aquest país on m’han donat pis i menjar gratis, segur metge i educació gratis,
gràcies.
La persona somriu i li respon… no soc Català,jo sóc lituà!.
El somalí continua carrer baix i troba a un altre que caminava en adreça
oposada. Li diu, senyor Català, gràcies per aquest país tan bell que és Catalunya!
La persona li respon no sóc Català sóc romanès.
El nou emigrant continua el seu camí i per a a la següent persona que veu
En el carrer. Li dóna la mà i diu, gràcies per aquesta Catalunya tan meravellosa La persona donant-li la mà li diu… molt bé però jo no sóc Català, sóc marroquí!
El somalí continua el seu camí i finalment vegi a una senyora ben vestida que li ve a la trobada i li pregunta és vostè. Catalana?
La dona somriu i li diu: no, jo sóc equatoriana.
Estranyat i confús, el somalí pregunta a la dona i on estan els Catalans?
L’equatoriana li mira de dalt a baix amb curiositat i li respon…
Espero que treballant !! Han de mantenir-nos.
27 de febrer del 2009 · General
1658
- Ei, què passa Josep?
- Doncs mira, la meva mare, s’ha quedat sorda i cega…
- Buffa, i ara aneu a l’hospital?
- No! Anem a tallar el telèfon i l’electricitat!
17 de febrer del 2009 · General
1631
Estan parlant dos pagesos i un li diu a l’altre:
- Tinc un cavall que és una meravella, una cosa mai vista. Vaig a les curses i les guanya totes. M’estic forrant. I després quan tornem a casa li enganxo l’arada i no para de llaurar els camps. Ah! i a l’hora de menjar res de res, li dono un grapat d’herba i ja en té prou.
L’altra pagès no se’n sap avenir. ‘Això és un tresor!’ pensa. I li prega
- Escolta, me l’hauries de vendre aquest cavall.
- No fotis, tu, que de cavalls com aquest no se’n troben.
- Va, posa el preu que vulguis i t’ho pagaré.
Arriben a un acord, i fan la compra-venda.
Al cap d’uns dies es tornen a trobar i el pagès que havia comprat el cavall li diu:
- Escolta tu, que aquell cavall és un desastre. Vaig anar a la cursa i va quedar l’últim. Després li vaig posar l’arada i res, que no es movia, va dir que llaurés jo. I de menjar, és una màquina, no para de menjar, una ruïna total.
I l’antic propietari li contesta.
- Així no el vendràs pas.
30 de gener del 2009 · General
1584
Un home de Sarrià-Sant Gervasi va d’excursió pel Pallars i es troba un pastor estirat a la gespa amb tot de vaques pel voltant. L’home pensa: “vaig a prendre-li el pèl a aquest pagesot de merda, que per no tenir segur que no té ni rellotge”:
- Perdoni, que té hora, si us plau?
El pastor sosté les mamelles d’una de les vaques, se les mira bé i diu:
- Dos quarts d’onze.
L’home li dóna les gràcies, se’n va, es mira el rellotge i pensa: “Cony, l’ha encertat. Demà torno i l’hi torno a preguntar”.
Dit i fet. L’urbanita hi torna l’endemà:
- Hola bon home, que em pot dir l’hora?
Un altre cop, el pastor agafa les mamelles, se les mira, i diu:
- Falten dos minuts per un quart i mig de dues.
El paio ho comprova i flipa. L’endemà hi torna i bàsicament torna a passar el mateix.
- Perdoni, però tinc curiositat, com pot saber l’hora només agafant la mamella d’una vaca?
- És que em tapa la visió del campanar del poble, sap?
