Acudits en català! » Llargs

Déu i el Dimoni

Sr. Acudits — Wed, 23 Nov 2011 08:28:47 +0000

Déu va poblar la terra amb espinacs, coliflors, bròquils i tot tipus de vegetals perquè l’Home i la Dona poguessin alimentar-se i portar una vida sana.

I el Dimoni va crear McDonald ’s, i MacDonald ’s va crear el Big Mac, i el Dimoni va dir a l’Home:
‘Ho vols amb patates i Coca Cola?’
I l’Home va dir:
‘Sí i en grandària gran’.
I l’Home va engreixar.

I Déu va dir:
‘Faig iogurt perquè la Dona conservi la silueta que he creat amb la costella de l’home ’.

I el Dimoni va crear la xocolata.
I la Dona va dir:
‘Amb ametlles’.
I la Dona engreixar.

I Déu va crear les amanides i l’oli d’oliva. I va veure que estava bé.

I el Dimoni va fer el gelat.
I la Dona va dir:
‘De nata i maduixa’.
I la Dona engreixar.

I Déu va dir:
‘Mireu que els he donat fruites en abundància, que els serviran d’aliment ’.
I el Dimoni va inventar els ous amb xoriço.
I l’Home va dir:
‘I amb Cansalada’.
I l’Home va engreixar i el seu colesterol dolent va augmentar.

Déu creà les sabatilles esportives i l’Home va decidir córrer per perdre els quilos de més.

I el Dimoni va concebre la televisió per satèl·lit i va afegir el comandament a distància perquè l’Home no hagués de canviar de canal amb la suor del seu front.

I l’Home va dir:
‘I vull una cerveseta’.
I l’Home va augmentar de pes.

I el Dimoni va dir a la Dona:
‘Són desitjables a la vista de l’Home uns aperitius’.
I la Dona li va acostar a l’Home patatetes fregides, palets salats, més xoriço i una altra cervesa.
I l’Home, aferrat al comandament a distància, va menjar els aperitius que eren abundants en colesterol.

I va veure el Dimoni que això estava bé.
I l’Home va arribar a tenir les coronàries obstruïdes.

Déu digué:
‘No és bo que l’Home tingui un infart’. I, llavors, va crear el cateterisme i la cirurgia cardiovascular i les unitats coronàries.

I el Dimoni va crear … LA SEGURETAT SOCIAL.

I, ja cansat, va dir Déu: ¡¡CAMINA I QUE US DONIN PEl CUL A TOTS!!
I va crear als polítics!!

I així estem …

El nen que s’ennuega i el senyor que el salva

Sr. Acudits — Tue, 13 Sep 2011 09:21:27 +0000

Una senyora, amb el seu fillet de 4 anys, està menjant en un restaurant. Al moment menys pensat, el nen es posa una moneda a la boca i s’ennuega.

La mare intenta fer-li escopir lamoneda colpejant-li l’esquena, donant-li cops al coll, sacsejant, tot sense èxit.

El nen ja comença a donar mostres d’asfíxia i la mare, desesperada, comença a cridar demanant auxili.
Un senyor s’aixeca d’una taula propera, i amb sorprenent tranquil·litat sense dir cap paraula, li baixa els pantalons a la criatura, agafa els seus petits testicles, els estreny amb força, i tira cap avall violentament.

Al mateix temps, li fica el dit major al cul, en sec.

Automàticament, el nen -davant el dolor irresistible- escup la moneda, i el senyor, amb la mateixa sorprenent tranquil·litat amb què es va acostar, torna a la seva taula sense dir paraula.

A l’estona, la senyora, ja tranquil·litzada, s’acosta per agrair-li que hagi salvat la vida al seu fill, i li pregunta:

- Vostè és metge?

- No senyora, sóc de l’Agència Tributària…

Borratxo pel carrer

Sr. Acudits — Wed, 18 May 2011 20:37:19 +0000

Un “borratxo” va per el carrer, caminant en corbes, amb una ampolla a la mà, el para un polícia:

- On va vostè d’aquesta forma?

- Miri, vaig a una conferència sobre l’abús de l’alcohol i els seus efectes perjudicials en l’organisme humà, el mal exemple que li donem als nostres fills i les nostres famílies, i la irresponsabilitat total que perjudica l’ambient i economia familiar.

El polícia amb cara de pasmat, li pregunta:

- Escolti, i aquesta conferència qui la fa a aquestes hores?

- La pelma de la meva dona, la pelma de la meva dona…

2071

Sr. Acudits — Sun, 18 Jul 2010 18:37:33 +0000

Un home va de nit amb el seu cotxe per una carretera fosca i sinuosa, està plovent i a penes té visibilitat. En una corba el cotxe se li en va i surt de la carretera, no es fa res, però punxa una roda. L’home dins del desastre content atès no s’ha fet res, busca i rebusca pel maleter però no troba el gat, i sense gat, no pot canviar la roda punxada per la de recanvi. Preocupa’t car ja es veu passant la nit dins el cotxe, mentre encén una cigarreta s’adona que a uns cinc-cent-metres parpelleja la llum d’una casa de pagès. Sospira i es diu: menys mal, m’acostaré a la casa que segur que visquent a pagès deuen tenir cotxe i per tant gat, per les molèsties atès és ja tard, li donaré 50 euros, que prou se’ls guanyarà i el favor que em farà.
A mida que es va acostant a la casa l’home va rumiant. Home! potser cinquanta euros és massa, al cap i a la fi l’ùnic que ha de fer és deixar-me un gat que la roda ja me la canviaré jo i li tornaré el gat, vint-i-cinc euros ja està prou bé.
Continúa avançant l’home i encaboriant-se a l’hora. Vint-i-cinc euros per deixar-me una estoneta un gat és massa, 10 i ja està bé, que s’ha cregut aquesta gent, tot plegat per deixar-me un gat una estoneta.
L’home s’acosta a la casa, ja és a punt d’arribar i va encés. Truca al timbre i li obre la porta una senyora:
-Bona nit! que desitja.
I l’home ja enfurisma’t li contesta:
Que què desitjo? Sap que li dic, que ja es pot fotre el gat al cul.

Acudit extret de http://blocfpr.blogspot.com/2010/04/lestatut-i-lacudit-del-gat.html

2066

Sr. Acudits — Sat, 19 Jun 2010 06:53:27 +0000

Això és la presó de la ONU on hi ha en Bush, en Berlusconi i l’alcalde de Lepe detinguts per corrupció.
Els afusellaran. Primer li toca a en Bush, vénen 5 soldats i 1 general.
- Apuntin! -Diu el general.
Però just quan anàven a disparar en bush diu:
-Huracaaa!!!!
Tots s’espanten i marxen. En Bush ho aprofita i s’en va.
Després li toca a en Berlusconi i com que li ha agradat la idea d’en Bush, decideix fer-la servir.
Vénen 50 soldats, 30 de la marina i 5 generals. Els generals diuen:
-Apuntin!
I en Berlusconi diu:
- Terratrèmol!!!!
Tots s’en van espantats i en president aprofita per marxar.
Finalment li toca a l’alcalde de Lepe.
Vénen 5000 soldats, 2000 de la marina i 20 generals amb escopetes, pistoles i tot el que us podeu imaginar.
- Apuntin! – Tornen a dir els generals amb la gola seca de tant cridar.
Però l’alcalde de Lepe vol fer servir la mateixa idea i diu:
-Foooc!!!!

2060

Sr. Acudits — Tue, 01 Jun 2010 07:16:31 +0000

Un home que està assegut tranquil·lament al sofà de casa seva. No triga a sonar el telèfon. Molest, el despenja:
- Qui és?
- Hola, sóc la Mano Sangrienta? -va dir una veu misteriosa-. Estic a dos continents de casa seva.
Molest, penja. Al cap d’una estona el tornen a trucar.
- Hola, sóc la Mano Sangrienta?. Estic a dos països de casa seva.
I un altre cop.
- Hola, sóc la Mano Sangrienta?. Estic a dues comunitats de casa seva
I un altre. L?home s’irrita
- Hola, sóc la Mano Sangrienta?. Estic a dues comarques de casa seva.
I continua. L’home es cabreja.
- Hola, sóc la Mano Sangrienta?. Estic a dues ciutats de casa seva.
L’home comença esverar-se.
- Hola, sóc la Mano Sangrienta?. Estic a dos carrers de casa seva.
L’home s’espanta.
- Hola, sóc la Mano Sangrienta?. Estic a dos portals de casa seva.
L’home comença a suar.
- Hola, sóc la Mano Sangrienta?. Estic a la porta de casa seva.
I sona el timbre. Terriblement espantat, obre la porta.
- Hola, sóc la Mano Sangrienta?. Em pot donar una tirita?

2024

Sr. Acudits — Fri, 26 Feb 2010 18:18:48 +0000

És un pagès que compra un gall jove per a la granja, ja que el que tenia era molt vell, i el vell li diu al jove:
- Mira, per decidir qui es queda farem una cursa. El que guanyi es queda i el que perdi se’n va.
- Molt bé! Mira, com que avui estic generós, et deixaré 10 metres d’avantatge.
El gall vell comença a córrer, i tot seguit el persegueix el jove, fins que se sent un tret, el gall jove cau mort i el pagès exclama:
- El segon gall que m’he comprat aquesta setmana i em surt marieta!

2020

Sr. Acudits — Thu, 25 Feb 2010 07:48:42 +0000

-Patxi, tu creus que al cel hi ha fronton?
-Home Josexu, al cel hi ha d’haver fronton per nassos. No veus que el
cel és perfecte!!!
-Saps que podríem fer, el primer que hi vagi, que baixi i li expliqui a l’altre.
Passa el temps i el Josexu es mor. Al cap d’un parell de dies, mentre
el Patxi se’n va a buscar petxines se li apareix.
-Patxi!!! Patxi!!! Tinc dues notícies, una bona i una dolenta.
-Diga’m Josexu, diga’m. Al cel hi ha o no hi ha fronton?
-Patxi, tranquil. La bona notícia és que al cel hi ha un fronton de
collons. La dolenta, que diumenge jugues a les 11:30…

2013

Sr. Acudits — Mon, 08 Feb 2010 10:33:14 +0000

Un senyor que s’en va a la botiga
-Escolta’m que a veure si em pots vendre una bossa d’aigua calenta
d’aquesta que es posa al llit per dormir i no tenir fred als peus.
-Osti si que em sap greu, acabo de vendre l’última!
-I ara que faré? La dona sempre es queixa que té fred als peus…
-Mira et puc deixar el meu gat.
-I que vols que en faci del teu gat?
-Com que és molt grassonet i rodanxó, el pots posar sobre els peus de
la dona i els mantindrà calents
-D’acord, bona idea.
I marxa. L’endemà torna a la botiga emprenyadissim amb tota la cara
plena d’esgarrinxades.
-Què t’ha passat!
-El teu gat dels nassos, que m’ha fet passar una nit!!!
-Però com pot ser, si sempre es porta molt bé.
-Doncs noi, jo no sé que li fas tu, però quan li vaig posar l’embut a
la boca encara s’estava quiet, ara que quan li vaig tirar l’aigua
bullent…

2003

Sr. Acudits — Tue, 19 Jan 2010 07:53:52 +0000

Això és un camioner que li encarreguen que transporti 3000 kg de nitroglicerina. A mig camí nota que se li espatllen els frens, baixant per una carretera plena de giravolts. Al moment que arriba a una
baixada, perd definitivament el control del camió i comença a caure, pendents avall. Intenta obrir la porta però està encallada per culpa d’un dels cops que ha rebut, així que intenta trencar el vidre del
davant. Resulta ser més dur del que es pensava i acaba donant-li cops amb l’extintor mentre veu com el camió és a punt de caure per un penya segat. Quan finalment trenca el vidre i intenta sortir, es trova que té el cinturó enganxat. Es treu el ganivet i talla el cinturó amb gran dificultat ja que li rellisca degut a la suor. Salta cap a fora però li queden enganxats els pantalons en un ferro. Es treu els pantalons i salta, just al moment en que el camió cau pel penya segat. S’agafa com
pot a unes branques, però quan el camió toca el terra explota i al pobre home li arriben tots els fragments de ferralla disparats pel voltant. Amb tot això, es trenca la branca i va patinant fins que
s’enganxa a un cactus. Durant la patinada ha arrosegat un rusc ple d’abelles furioses que s’hi tornen mentre el pobre home s’aguanta com pot al cactus. Al cap de poc arriben els bombers però s’adonen que no porten una corda prou llarga. Han de tornar a buscar-ne una altre més llarga. Finalment el treuen i el bomber en cap diu:
-Vostè si que pot donar gràcies a Déu.
-Gracies a Déu? Gracies al cactus. Les intencions de Déu les tinc ben
clares quines eren…

1996

Sr. Acudits — Wed, 13 Jan 2010 15:24:22 +0000

En l’aniversari centenari de l’avi està tota la família reunida cantant el Feliç Aniversari. En això que l’avi vellíssim es decanta, sembla que va a caure de la cadira, i tots criden:
- L’avi! L’avi! Compte amb l’avi!- I entre tots el posen a la posició correcta.
Al cap d’una estona la mateixa situació:
- L’avi! L’avi! Compte amb l’avi!
I així diverses vegades, al final l’avi diu:
- Però Mario! És que ni en el dia del meu aniversari em deixeu tirar-me un pet a gust!

1957

Albert — Thu, 08 Oct 2009 14:51:23 +0000

Hi havia una dona que surt del treball i diu:

- Torno amb l’autobús o amb un taxi? Si torno en taxi no passa res però si torno en autobús poden passar 2 coses, o m’assenc o em quedo dreta, si em quedo dreta, no passa res però si m’assec poden passar 2 coses, o m’assenc amb un home o una dona, si és amb una dona no passa res però si és amb un home poden passar 2 coses, o el conec o no el conec, si no el conec no passa res però si el conec em poden passar 2 coses, o em caso o no em caso, si no em caso no passa res però si em caso poden passar 2 coses, o tinc fills o no tinc fills, si no tinc fills no passa res però si tinc fills poden passar 2 coses, o em maten o no em maten, si no em maten no passa res, però si em maten em poden passar 2 coses, o vaig al cel o vaig a l’infern, si vaig al cel no passa res, però si vaig a l’infern: Uffff que calor! Millor torno amb taxi!

1942

Sr. Acudits — Fri, 18 Sep 2009 08:45:30 +0000

Un passatger li toca l’espatlla al taxista per fer-li una pregunta.
El taxista crida, perd el control del cotxe, gairebé xoca amb un camió, es puja a la vorera i es fica en un aparador fent trossos els vidres.
Per un moment no se sent res al taxi, fins que el taxista diu:
- ‘Miri amic, mai feu això una altra vegada! Gairebé em mata l’ensurt! ‘
El passatger li demana disculpes i li diu:
- ‘No vaig pensar que s’anés a espantar tant si li tocava l’espatlla’
El taxista li diu:
- ‘El que passa és que és el meu primer dia de feina com a taxista’
- I què feia abans?
- Vaig ser xofer de carrossa funerària durant 25 anys ‘

1884

Sr. Acudits — Fri, 19 Jun 2009 07:58:52 +0000

Una dona va a IKEA i compra un armari de fàcil muntatge per fer-ho ella mateixa.
Arriba a casa, comença a fer l’armari i ho acaba perfectament.
En aquell moment passa el Metro (ella viu just a sobre d’una estació) i l’armari es desploma , provocant un gran estrèpit. Torna a muntar a consciència, i quan ha finalitzat el treball, passa el Metro de nou i l’armari es cau, completament desarmat …
Després del tercer intent, indignada, crida a IKEA, exposa el problema, i li envien un muntador.
Arriba el tècnic, es posa mans a l’obra, i en uns minuts ho acaba.
La senyora es queda contemplant el seu armari, a la fi muntat, quan novament passa el Metro i Brroouuumm!, cau desfet, en cent peces.
Finalment, el muntador li diu a la senyora:
- Miri, el muntaré una altra vegada; em ficaré a dins i quan passi el metro i caigui, des de dins, veuré millor a on és l’error.
Un cop finalitzat el muntatge, es fica a l’armari i en aquest moment arriba el marit de la senyora:
- Estimada, quin armari tan bonic!
Obre la porta, veu el muntador, i estupefacte li pregunta:
- Es pot saber, què diables fa vostè aquí?
- Doncs miri, gairebé que li vaig a dir que he vingut a follar amb la seva dona, perquè si li dic que estic esperant el Metro, no s’ho creurà.

1873

Sr. Acudits — Sat, 06 Jun 2009 19:03:30 +0000

Això és un home que va a buscar cargols i diu a la seva dona:
-Quan torni, vull que hem facis un plat de cargols.
-D’acord però porta’m tota una bossa.
El home surt de casa creient que hi havien molts cargols pero no en troba cap, sinó que troba un amic seu.
-Tio, quant de temps! t’invito a unes copes.
Amb això que ja eren les set de la tarda i l’home va mirar el rellotge.
-Ostres, que són les set.
S’en va corrent molt rapid agafa un cargol d’aquí un cargol d’allà. I davant la porta parlant sol:
- Què li dic a la meva dona perquè no em pegui…
Truca a la porta i diu:
-Espera’t abans de que em diguis res et dire el perquè.
- Per què?
Els posa tots en fila i diu:
- Tu creus que amb aquests lents és pot arribar aviat?

1808

Sr. Acudits — Thu, 23 Apr 2009 07:36:34 +0000

El pare diu al seu fill Samuel que viu a Nova York i li diu:
- Fill meu, haig d’informar-te que la teva mare i jo ens estem divorciamt, quaranta-cinc anys de patiment és suficient.
-Papi, De què aquestes parlant? ! I just abans de les festes de cap d’any! – crida al fill.
-No podem suportar veure’ns. Estem farts un de l’altre i estic cansat del tema així que és millor que tu diguis a la teva germana Ana aquest assumpte. – I talla el telèfon.
Desesperat, el fill crida a la seva germana, que explota en el telèfon.
- Com que s’estan divorciant? ! Em faig càrrec de l’assumpte!
Immediatament la filla truca al pare i li diu:
- Vosaltres no us divorcieu!. No feu res fins que jo arribi!
Ara mateix torno a trucar al meu germà i venim a Barcelona. Fins aleshores no feu res, escolteu bé?
El pare deixa el telèfon, mira a la seva esposa i li diu:
Molt bé Ruth tot ha sortit perfecte …Els dos vénen per les festes i es paguen els bitllets.

1790

Sr. Acudits — Tue, 14 Apr 2009 07:33:28 +0000

Es troben dos amics:
- Saps què Josep, la dona i jo ens voliem fer budistes perquè som molt espirituals…
- Deunidó, molt bé! I l’abstinència de 6 mesos de sexe com la portes?
- Bufa, doncs la principi anava tot bé, tot trànquil, fins que un dia ella es va ajupir per agafar els iogurts i jo no vaig poder més, la vaig endrapar, la vaig despullar i vam fer l’amor allà mateix cridant i gemegant!
- Ostres, i suposo que et devien fer fora del budisme?
- Si, i també del Carrefour.

1727

Sr. Acudits — Tue, 24 Mar 2009 22:12:17 +0000

Quan no existeix la L geminada al teu idioma…

1661

Albert — Fri, 27 Feb 2009 21:02:29 +0000

Això és un tipus amb una nafra en un peu, que decideix anar per casa d’una bruixa, i la bruixa li diu:
- Bé, el què has de fer és de camí a casa teva, la primera casa blava que vegis, piques a la porta, i quan preguntin: “qui és?”, tu dius: “que se t’enganxi la nafra al peu”.
Ho fa i quan arriba a casa ja no té la nafra. Al cap de sis mesos li toquen la porta a casa seva i quan va a respondre la dona li diu:
- Escolta recorda el parany que tu vas fer fa uns 6 mesos.
I el tipus pensa que és veritat, i pensa què dirà i se li acut dir:
- Que hi ha de nou?
I li responen:
-Que se t’enganxi la nafra a un ou.

1647

Albert — Tue, 24 Feb 2009 06:59:44 +0000

Estaven un filòsof i un indígena, i diu el filòsof:
- Jo et vaig a fer una pregunta, i si tu la respons correctament jo et dono 1.000€ i sinó me la respons tu em dónes 1€, i després tu també em faràs una pregunta, i si la contesto correcta, només em dónes 1€ i sinó et dono 1.000€.
Aleshores, pregunta el filòsof:
- Quina és la meitat de 10?
Llavors, l’indígena diu:
- Ah doncs, no ho sé.
I l’indígena li dóna 1€ perquè no li va poder respondre. Aleshores el filòsof li diu la resposta correcta, que és 5.
Li toca el torn al indígena, i l’indígena la pregunta:
- Quin és l’animal que quan puja al turó, puja amb 4 potes, i al baixar torna amb 5 potes?
Llavors, el filòsof li diu al indígena:
- És molt difícil, no la puc contestar, té els teus 1.000€!
Llavors marxen els 2, i el filòsof es diu:
- He de saber la resposta.

Torna amb l’indígena, i li diu:
- Escolta, no sé la resposta, però si us plau digues-me-la.

Aleshores l’indígena li contesta:
- Ah doncs, jo tampoc ho sé, té 1€.

1629

Albert — Mon, 16 Feb 2009 11:29:09 +0000

Un de Lepe va pel carrer i troba un mirall petit per portar a la cartera. L’agafa, mira, i diu:

- Collons… A aquest tio el conec!

I guarda el mirall a la butxaca dels pantalons. De tornada a casa, torna mirar en el mirall i diu:

- Joder… D’on conec jo a aquest tio?

Al entrar a casa seva, guarda el mirall i seu a taula. Mentre la seva dona li serveix el menjar, el de home torna a mirar al mirall.

- Hòstia ..!, Que jo a aquest tio el conec, crec que és el que es talla el cabell a davant meu.

Encuriosida la dona li pregunta:

- Escolta Manel, què tens a la mà?

- Res important dona.

I tornar a guardar de nou el mirall a la butxaca dels pantalons. Acabat el sopar l’home va a dormir, deixant els pantalons sobre la cadira. La dona intrigada, un cop adormit seu espòs, s’acosta a la cadira, agafa el mirall de la butxaca, mira i diu:
- Ho sabia! Una foto de dona! I quina cara de puta que té!

1625

Albert — Sat, 14 Feb 2009 17:37:29 +0000

Són dos gitanos andalusos que porten molts dies sense menjar i un li diu a l’altre:
- Escolta tu, fa molts dies que no mengem i jo tinc gana
- Jo també. Escolta farem una cosa. Avui s’ha mort aquell peix gros, segur que quan va morir tenia la panxa ben plena. Aquesta nit anem al cementiri i li obrim la panxa vejam que trobem.
- D’acord.
I així a l’hora convinguda van al cementiri, obren el taüt i allà troben el cadàver del peix gros i un treu un ganivet i li obra la panxa i exclama:
- Guaita tu!! Cigrons amb patates i xoriç!! Ens fotrem un bon banquet.
I treu la cullera i comença a menjar, però l’altre no ho fa i el primer li demana:
- Com és que no menges?
- És que em fa cosa, pensar que estar aquí dins, menja tu.
- D’acord, com vulguis.
I s’ho fot tot en cinc minuts.
Al acabar el que no havia menjat res exclama:
- Ja t’ho has acabat tot!!!
- Clar, com que m’has dit que no en volies.
- Però pensa que el home podia haver mort de això, que potser està en mal estat i que ara potser et moriràs tu també.
El gitano comença a pensar en això i va canviant de color i al final vomita. I mentre vomita l’altre para la mà recollint el vòmit i diu:
- Així ben calent és com m’agrada a mi.

1622

Sr. Acudits — Fri, 13 Feb 2009 14:51:42 +0000

Es troben dos amics i un li diu a l?altre
- Com et van les coses?
- Genial. Vaig fer un curset de detectiu privat i em guanyo molt bé la vida.
- Però..què? cassos de divorcis?
- No, no! Cassos difícils, assassinats, qualsevol cosa ho soluciono.
- Però home, això és molt difícil, això no es pot aprendre amb un curset.
- Que no? Veus aquell paleta que hi ha a dalt d’aquella obra! Doncs s’entrebancarà amb aquell tauló, caurà i es matarà.
- Sí home! I què més!
Al cap d’un instant el paleta s’entrebanca, cau i es mata. L’amic al·lucina cacauets.
- No pot ser, casualitat!
- Casualitat? Veus aquell cotxe vermell? Quan el semàfor es posi verd engegarà, i aquell cotxe negre d’allà al fons no s’aturarà i xocaran. Sinistre total.
Efectivament, s’obre el semàfor, surt el cotxe vermell però el negre es salta el seu i la gran galeta. Sinistre total.
- Això és fabulós! Sembla màgia. M?has de donar l’adreça perquè vull fer aquest curset.
L’amic li escriu en un paper. Diga-li que vens de part meva,

- Miri, que vinc pel curset de detectiu privat.
- Molt bé, passi a l?habitació i treguis els pantalons.
Es queda una mica mosca, però no és qüestió de començar a posar pegues. Entra el professor i li diu:- Els calçotets també.
No ho veu gaire clar, però ho fa.
- Ara ajupi’s així, endavant, cul enfora.
Ell s’hi posa però mirant enrera de reüll, amb temor. Veu que el professor s’hi acosta tranquil·lament mentre es va descordant els pantalons. I quan ja el té a la vora, l’amic li diu:
- Escolti, que em pensa donar pel cul?
- Veus, ja comences a endevinar!

1600

Sr. Acudits — Wed, 04 Feb 2009 09:06:54 +0000

Joan no tenia problemes i era feliç. Un dia va començar a patir mals de cap, lleugers al principi, però que van anar augmentant fins arribar a ser insuportables. Quan el seu treball i la seva vida van començar a ser afectats per aquest problema, Joan es va decidir a anar al metge.
L’especialista el va examinar, va realitzar radiografies, mostres de sang, d’excrements, d’orina, i per fi li va dir:
-Tinc una notícia bona i una dolenta. La bona és que puc curar-li el seu mal de cap.
La dolenta és que per fer-ho hauré de castrar-lo.Vostè pateix una estranya situació en què els seus testicles oprimeixen la base de la seva columna vertebral, i això li causa mal de cap. L’única manera de posar-hi remei és extirpar els seus testicles.
Joan quedar deprimit, però les seves migranyes empitjoraven i desesperat va decidir sotmetre’s a l’operació.
En sortir de l’hospital, el mal de cap havia desaparegut per complet, però se sentia abatut i desanimat, com si li faltés una part d’ell mateix (òbviament).
-El que necessito és un vestit nou- es va dir
Així que va entrar en una botiga i va demanar un vestit.
El venedor el va observar per un moment i va dir:
-Molt bé, talla 44.
- Exacte! Com ho sap?.
-És la meva feina – va respondre el venedor-.
Joan es va provar el vestit, que li va quedar perfectament. Mentre s’observava al mirall, el venedor li va dir:
- Què li sembla una camisa nova?
Joan va respondre:
-Doncs, per què no?
-Vegem, ha de ser un 34 de mànigues i setze de coll.
- Com ho pot saber?
-És el meu treball – va repetir el venedor-.
Joan es va posar la camisa i mentre es veia en el mirall, el venedor li va dir:
-Unes sabates noves?
-Per descomptat- va dir-.
El venedor va tirar un cop d’ull als peus de Joan.
-Un 42
- Exacte! Com ho sap?
- És el meu treball – va respondre el venedor -
Mentre Joan admirava les seves sabates noves, el venedor li va preguntar:
-Que li sembla si s’agafa també uns calçotets nous?
Joan per un segon va pensar en l’operació que acabava de patir, i va dir:
-Bona idea
-Ha de ser calçotet de talla 36 – va dir el venedor
Joan va riure:
-No, s’equivoca. He fet servir talla 34 des dels divuit anys.
El venedor va negar amb el cap: No és possible que useu 34, el calçotet estaria massa atapeït.
Li pressionaria els ous contra la base de la columna i tindria tot el dia un terrible mal de cap.

1550

Sr. Acudits — Tue, 20 Jan 2009 09:38:44 +0000

Un tipus entra a un bar amb el seu mono de mascota. Mentre pren una cervesa, el mico passa saltant de taula a taula, per tot el bar. Agafa unes olives de la barra i se les menja, després pren uns cacauets i se’ls menja i finalment va, s’enfila a la taula de billar agafa la bola número 8, se la fica a la boca i se l’empassa completament.
El cambrer crida a l’amo del mico:
- Ha vist això?
- No, què?-, diu el propietari del mico.
- El seu mono s’acaba de menjar la bola 8 del billar!
- Sí, no em sorprèn-, replica el client i propietari del mico. – El desgraciat es menja tot el que veu. No et preocupis que jo pago la bola i tot el que s’ha menjat.
Dues setmanes més tard arriba el mateix client amb el mico al bar; demana una cervesa i el mono comença a córrer per tot el bar novament. Mentre el tipus està bevent, el mico troba una cirera sobre la barra. La agafa, se la fica pel cul, la treu i se la menja.
El cambrer, fastiguejat, diu:
- Ha vist el que ha fet el seu mono?
- No, què ha fet?-, diu el client.
- S’ha ficat la cirera al cul, l‘ha tret i se l’ha menjat!
El propietari diu:
- El mico segueix menjant tot el que troba, però des que es va empassar la maleïda bola 8, ara tot ho mesura primer!