Una parella, acabada de casar, l’home tot enamorat diu:
- Amor meu, en la intimitat et diré EVA, perquè ets la meva primera dona.
I la dona contesta:
- Doncs jo et diré PEUGEOT, perquè ets el 207!
Acudits.net El directori d'humor i acudits més gran, i en català
Una estudiant de moda Tendències, moda, teixits, tècniques, passarel·la, marques...
Bitscatalans.com Bloc sobre tecnologia, hardware, software, Web 2.0, web social, TIC...
Mónverd.org Bloc sobre medi ambient, reciclatge, natura, fauna i flora...
Disse.cat Disseny gràfic, Inspiració, tipografies, Internet 2.0, usabilitat, colors,
Cinergia.net Crítiques, novetats a la Cartellera, festivals, premis, cinema underground, males i bones produccions, festivals...
Marrameu.com Bloc de Música: grups, solistes, música en general, música catalana, concerts, concerts a Barcelona, crítiques, notícies musicals…
Videoclips.cat Molts videoclips de música catalana, aquets videoclips són votats per el usuaris.
Espaidefutbol.com En el fons tothom hi entén de futbol. En aquí parlem de futbol, en majúscules.
Somdigitals.cat Tot sobre Internet a CatalunyaUna parella, acabada de casar, l’home tot enamorat diu:
- Amor meu, en la intimitat et diré EVA, perquè ets la meva primera dona.
I la dona contesta:
- Doncs jo et diré PEUGEOT, perquè ets el 207!
Això és una parella recent casada:
- Em vull operar les tetes que són molt petites -Diu la dona.
- I no prefereixes fregar-te-les amb paper del vàter?
- I això funciona?
- Clar! Portes tota la vida fent-ho amb el cul i mira com se’t ha posat!
Una filla va al seu pare i l hi diu:
-papa estic embarassada!
I el pare li diu:
-No et vaig dir que prenguessis mesures?
I la filla li diu:
-Si ja les vaig prendre, feia 20 de llarg per 5 d’ample!
Dues noies parlen…
-La relació amb el meu amant és un fracàs. Sabia que no podia sortir
bé. Una relació que va començar amb una gran mentida…
-Una mentida? Però no em vas explicar que el primer que et va dir era
que estava casat i tenia dues filles adolescents?
-Si. Però jo li vaig dir que AIXÒ A MI NO M’IMPORTAVA.
Dos amics es troben:
-Ep company, que m’he assabentat que et cases!
-No t’equivoquis. A tu t’ho han dit. El que se n’ha assabentat sóc jo…
Una parelleta jove s’estan acomiadant al portal de casa d’ella i en
aquell moment arriba el pare i els sorprèn. Ella, dissimulant,
s’arregla la brusa i es posa bé la faldilla i saluda al pare, igual
com el seu xicot.
-Caram, noi, que bé trobar-te. Perquè no entres una estona?
-No cal, gràcies…
Però el pare insisteix i el noi acaba entrant. La mare, encantada amb
la visita els serveix una cervesa i unes croquetes i el noi exclama:
-Caram, que bones aquestes croquetes de bacallà.
I el pare respon
-Agafa-les amb l’altre mà, gamarús, que són de pollastre!!!
- Escolta, Miquel, com és que surts amb la Joana, que n’és tant lletja?
- Doncs, en ella, he trobat quelcom especial que encara no havia trobat en cap dona…
- Ostres, i què és?
- Doncs que vol sortir amb mi.
Una parella d’amants està fent l?amor al llit quan senten entrar al marit. Salten del llit i ella el calma:
- No et preocupis, et cobreixo de talc i t?estàs completament quiet per passar per una estàtua.
Ràpidament el cobreix, quedant ell tot de blanc. Al moment, entra el marit a l’habitació.
- Què tal, amor?
- Doncs, molt bé, el meu amor.
- I aquesta estàtua?
- Doncs res, vaig veure l’altre dia una igual a casa dels Pérez, em va agradar i l’he comprat aquest matí.
Sense més comentaris es fiquen llit amb els dos.
A les tres de la matinada, el marit s’aixeca, se’n va a la cuina, agafa un got de llet i unes galetes i torna a l’habitació. S’acosta a l’estàtua i li diu a l’orella:
- Té xulu, que jo em vaig passar així tres dies a casa dels Pérez i no em van oferir ni un got d’aigua.
Un fill ha trobat xicota per casar-se i ho comunica a son pare:
- Pare, he trobat l’amor de la meva vida i m’hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- La Marieta, la filla del carnisser.
- La Marieta? Ostres, fill… ho sento, però no t’hi pots casar. En realitat és la teva germana. Quan jo era jove vaig fer alguna ximpleria i… en fi, esperava no haver-ho d’explicar mai, però ara no em queda altre remei: és la teva germana.
El pobre fill se’n va ben disgustat, ja que li havia costat molt trobar xicota per casar-se, però al cap d’uns mesos ja n’ha trobat una altra i ho torna a explicar al pare:
- Pare, he trobat l’amor de la meva vida i m’hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- La Teresona, la filla del sabater.
- La Teresona? Ostres, fill! No sé com dir-t’ho, però també és germana teva.
- Collons, pare!
- M’has de comprendre, fill. Ta mare i jo passàvem un mal moment i… ja se sap…
Fotut, altre cop, el fill deixa la segona xicota. Però aconsegueix sortir-se’n i al cap d’un any i mig, va al pare amb una altra candidata:
- Pare, he trobat l’amor de la meva vida i m’hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- (acollonit, però ferm) La Rosa. És òrfena de mare i a més a més negra.
- Me cago en l’olla!
- No fotis, pare!
- Vaig anar de voluntari a la Creu Roja… encara era jove… tu eres molt petit… ta mare i jo volíem viure la vida…
El fill no ho suporta més i se’n va plorant a la seva habitació. La mare, alertada pels sanglots, se li acosta i li pregunta què li passa.
El fill, destrossat, li explica les tres temptatives:
- Mare, em volia casar amb la Marieta i resulta que és germana meva, perquè el pare, de jove… en fi. També amb la Teresona i el mateix, i fins i tot amb la Rosa. No puc més!
- Fill meu -respon la mare- casa’t amb la que et surti dels ous, que aquest paio no és el teu pare!
Acudit enviat per Helena Bosch