Un fill ha trobat xicota per casar-se i ho comunica a son pare:
- Pare, he trobat l’amor de la meva vida i m’hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- La Marieta, la filla del carnisser.
- La Marieta? Ostres, fill… ho sento, però no t’hi pots casar. En realitat és la teva germana. Quan jo era jove vaig fer alguna ximpleria i… en fi, esperava no haver-ho d’explicar mai, però ara no em queda altre remei: és la teva germana.
El pobre fill se’n va ben disgustat, ja que li havia costat molt trobar xicota per casar-se, però al cap d’uns mesos ja n’ha trobat una altra i ho torna a explicar al pare:
- Pare, he trobat l’amor de la meva vida i m’hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- La Teresona, la filla del sabater.
- La Teresona? Ostres, fill! No sé com dir-t’ho, però també és germana teva.
- Collons, pare!
- M’has de comprendre, fill. Ta mare i jo passàvem un mal moment i… ja se sap…
Fotut, altre cop, el fill deixa la segona xicota. Però aconsegueix sortir-se’n i al cap d’un any i mig, va al pare amb una altra candidata:
- Pare, he trobat l’amor de la meva vida i m’hi caso.
- Ah sí? I qui és?
- (acollonit, però ferm) La Rosa. És òrfena de mare i a més a més negra.
- Me cago en l’olla!
- No fotis, pare!
- Vaig anar de voluntari a la Creu Roja… encara era jove… tu eres molt petit… ta mare i jo volíem viure la vida…
El fill no ho suporta més i se’n va plorant a la seva habitació. La mare, alertada pels sanglots, se li acosta i li pregunta què li passa.
El fill, destrossat, li explica les tres temptatives:
- Mare, em volia casar amb la Marieta i resulta que és germana meva, perquè el pare, de jove… en fi. També amb la Teresona i el mateix, i fins i tot amb la Rosa. No puc més!
- Fill meu -respon la mare- casa’t amb la que et surti dels ous, que aquest paio no és el teu pare!
Acudit enviat per Helena Bosch